dimecres, 14 de novembre del 2012

Cas

Contextualització:
Alumne de 14 anys va arribar al centre el curs passat però manifestava una fòbia al centre, ja que quan venia al centre plorava,cridava, amenaça a professors i inclús s´ha autoagredit. Mai s´ha aconseguit que entrés a classe. Es va derivar al CSMIJ on l´ha estat visitant psicòlegs i psiquiatres. Després d´una valoració ens comuniquen un informe on diu que l´alumne no té cap problema per assistir-hi a classe.
Procediment:
A la comissió social juntament amb l´educador social de la zona es pacta:
        - Reunió amb els pares de l´alumna i la mateixa alumna. Estarà present: educador social,         psicopedagog, cap d´estudis, pares i alumna.
        - Mentres es citen als pares, el centre a de preparar un horari diferent a l´alumna perquè la seva integració sigui molt més factible. Arribar a un pacte amb l´aluma.
La reunió d´Atenció a la Diversitat es comentarà l´arribada de la nova alumna i la seva estada al centre durant dos hores diàries al centre. Es decideix que quan estigui a la classe integrada es faci una valoració per veure quin nivell té coneixements. Ja que ha perdut tot un curs escolar.
Equip docent de 2n: El psicopedagog assisteix a la reunió d´equip docent on informarà a la tutora de la nova incorporació de l´alumna. També s´avisaran als professors implicats (classes que assistirà l´alumna). NO es sap si acceptarà o no l´horari plantejat llavors ens anirem informant a mitjans de la propera setmana per saber quan començarà a l´aula.
Reunió família: Ens reunim família, alumna,cap d´estudis i psicopedagog. Els pares estaven bastant enfadats i van tenir una actitud molt distant i difícil al començament de l´entrevista. Ja que, continuem pensant que la seva filla té un problema pel qual no vol assistir a classe. Com a centre i després de la valoració dels especialistes els comentem que solament és perquè la seva filla no vol assistir a classe, són rebequeries com fan els nens petits. Després d´una situació tensa va arribar la calma... van veure que el plantejament que els hi fem era factible perquè la seva filla comences la introducció al centre i fomentar d´aquesta manera la relació de la seva filla amb el seu grup d´iguals.
La situació de l´alumna era difícil no articulava paraula de cap de les maneres solament plorava i cridava.Amb la intervenció del psicopedagog aconseguim que deixi de plorar i comenti el que li sembla el nou horari...
Finalitzem la reunió pactant:
- Els pares es comprometen a portar a l´alumna a classe cada dia.
- L´alumna es compromet assistir-hi a classe.
- S´acorda que el primer dia entrarà a classe amb la presència de l´integradora social per facilitar la seva autoconfiança.
- S´acorda revisa el seu pla d´hores abans de nadal i si la seva integració ha estat bona augmentarem hores lectives al centre.

Valoració:
La valoració que l´altre dia es va fer a la reunió d´atenció a la diversitat va ser molt positiva. L´alumna assisteix cada dia al centre de forma puntual i accedeix a l´aula ella sola.Els professors de les assignatures que assisteix confirmant que la relació amb el seu grup d´iguals es molt bona. Totes les persones implicades estan d´acord en l´augment d´hores. La valoració d´aprenentatges que es fa a l´alumne queda reflexat el seu retard. Per aquest motiu, es realitza una adaptació curricular dels aprenentatges.

6 comentaris:

  1. Laura,

    Aquest és un cas curiós però el que més m'agrada és que s'ha trobat la manera de que la nena s'adapti al centre amb un temps en augment progressiu, ja que el més important és aconseguir el seu consentiment per compremetre's a assistir. A la valoració posterior s'aprecia aquest canvi positiu, el conseqüent augment d'hores i les adaptacions curriculars dels aprenentatges.

    Tu vas poder assistir a aquesta sessió de valoració?

    ResponElimina
  2. M'ha semblat un cas molt interessant Laura! El que més m'ha agradat és la flexibilitat que mostren alhora de planificar la intervenció. Crec que això és imprescindible, cal ser molt flexibles per trobar la resposta més adequada a les necessitats de cada persona. Per altra banda, també trobo molt interessant el fet de buscar el consentiment de la nena.

    Amb la valoració que has posat he pogut veure que la intervenció ha sigut molt encertada.
    Però en aquestes reunions a part de la intervenció dissenyada es van valorar altres alternatives? o aquesta "era la única carta que tenien per jugar"? van pensar alguna estratègia per facilitar l'adaptació al centre?

    PDT: al principi poses que té 14 anys, són 14 o 4?

    ResponElimina
  3. Els anys que té l´alumna són 14.La veritat és que ha estat un cas difícil hi hagut molt de treball per part del educadors de la zona amb la família. La mare és molt possessiva i ja li anava bé que estigués a casa. Jo he estat present en totes les sessions.L´únic que el hi quedava per jugar era començar simplement per unes hores la seva adaptació.

    ResponElimina
  4. Ok Laura. Què fort que amb la seva edat tingui aquests problemes. Això ho he viscut amb nens petits d'infantil o, fins i tot, en alguns casos més grans però de nois autistes, amb retard mental... Segur que assistir a aquestes sessions ha sigut molt interessant!

    ResponElimina
  5. Déu ni do quina actuació! En aquest cas el treball en equip és imprescindible. Veig que en els resultats observats queda reflectida la feina feta. Enhorabona i ànims!

    ResponElimina
  6. El treball a l'Institut d'una orientadora/orientador és del més variat. Hi ha un seguit d'actuacions que si poden ser planificades però altres, com el cas que comenta Laura poden aparpeixer en qualsevol moment. En eixe moment és quan es demostra si el treball del departament d'orientació té establerts i segueix determinats protocols de col·laboració i treball en equip, des de l'equip directiu-especialment el cap d'estudis- fins al professorat de l'equip docent de l'estudiant.

    Espero que l'observació i seguiment de casos com aquest us aprofitin per a la vostra formació.

    Ànim i bon treball!


    ResponElimina